MARE, MARONA

Avui he entés..




Avui he fet una meditació, que al final ha esdevingut una regressiò...




Avui ens he vist, fa molt, en una altra vida, si, me vist en els teus braços, jo amb una discapacitat severa, amb molt de dolor, molt prim, amb només un fil de vida




I els teus braços em sostenien, i m'acompanyaven




He sentit el teu dolor i la teva por... dins meu




He plorat i ploro, pel nostre dolor, pero també d'emoció al veure per fi la raó de la teva distància cap a mí, que tot i que ja anava desapareixent, seguia sense comprendre




Ara et perdono, per que quan apareix la comprensió, desapareix el dolor i la por

Ara em perdono per haber oblidat que en aquesta vida veneim les dues a curarnos aquesta ferida

Ara sento la teva tebior, el teu amor que no s'atrevia a sortir a la llum per la por de haber de tornar-me a perdre

Ara i aqui, per fi et puc donar amor sense reserves, et puc dir que t'estimo, marona... molt




I ara ja se que vius en la meva familia d'animes desde fa ... molt

Que aixó segueix, que les separacions aqui en la terra només son només una il.lusió, que seguirem unides, que em vindràs a rebre quan m'envagi




I que ets dins el meu cor.. tant de bó pogues dir-t'ho de paraula, peró se que t'arribarà igualment




Est com jo, ets jo, estem creixent en amor i llum




T'estimo




I t'agraexo el sacrifici tant gran que vas fer per mi, que només por venir d'un cor ple d'amor




Gràcies... continuem